At. Labroña 2 – Borussiahs 4

Es pot dir més alt però no més clar: RASCA.

Després de la gran davellada de jugadors, es van haver de fitxar diversos extracomunitaris: els Reusencs Mot i Rodri, el Valencià Juanan que per fi va poder jugar un partit real, Merens com a repetidor després del partidàs de la 1ª volta i sobretot un bon JoanRa de porter espectacular. Nanu, et trobem a faltar!

L’Equip de Borussiahs va arribar escalonadament al punt de trobada de sempre… però amb una peculiaritat: no hi havia llums al camp!! Després del “ginye” inicial, se’ns va informar que ja es podia jugar en els nous camps de gespa artificial, així que els temps de fangs i waterpolo ja quedaven enrera. La veritat… no es va trobar a faltar el charco!!!

ANTES:

DESPUES:

Cal recordar l’anada contra el rival: Borussiahs es va posar 2-0, per davant en el marcador per 1ª vegada en el que es portava de partits, però els italians es van posar les piles per arribar al 2-2 a la mitja part. Després d’un penal força clar els italians es van posar 2-3, i ja llavors l’esperit de Borussiahs es va veure dissolt fins arribar al 2-7 final. Però aquells són temps passats, quan els jugadors encara no s’entenien a sobre del camp!

L’11 inicial va ser format per JoanRa a la porteria, JMarch de central (indiscutible durant tot el partit), Pereda i Rodri de laterals, Merens i Gras al centre i Robert de davanter. Els jugadors havien de portar un peto taronja ja que els rivals anàven del mateix color (a l’anada va ser al contrari). A la recàmara quedava el capità, per observar l’evolució del partit per fer els canvis en el moment adient (LÀ).

El nou camp era millor per Borussiahs, les dimensions eren més reduïdes i això afavoria tant per les transicions defensa-atac com els canvis de joc entre els laterals. A més la superficie no era fangosa i els passes eren més precisos. Es notava que la plantilla italiana tenia més tècnica, però les ganes de Borussiahs poden amb tot! Rodri tenia molt bona sortida des de darrera i Merens donava solidesa al mig del camp, però la davantera xocava amb la defensa Labroñil amb un Emmanuel Petit ben dur. Els atacs contrincants eren molt ben llegits per la defensa amb un JMarch amb molt de crèdit reciclat de central i un JoanRa que va salvar més d’1 ensurt. També s’ha de dir que el Ronaldinho contrincant xutava a la que tenia espai, i la majoria d’intents no anava entre els 3 pals.

Degut a la igualtat el partit es va anar escalfant, també en part perquè el nº9 de Labroña era MOLT pesat i que Merens va tenir un xoc “fortuït” amb el genoll del nº11 rival, el qual va acabar el partit amb un estat bastant pitjor que “tocat, però entrena” (bééé hattrickeros!)… i Merens amb una tarjeta groga. Es veia clarament com Pereda reia per sota del nas cada cop que deia “bé Márquez, bé!”. La 1ª part va acabar amb el 0-0 inicial i Mot que ja demanava l’hora del final.

A la 2ª part va arribar la majoria de la chicha: Merens va fer el 1er gol amb una jugada personal, però degut a un barullo dins l’àrea de Borussiahs els italians van empatar fent tots un crit al cel com buscant venjança. Els dos equips buscaven avançar-se al marcador, però uns xocaven amb el cabrón de la cueta i els altres es trobaven les mans i peus de JoanRa o els talls de Rodri i JMarch.

Seguidament una jugada molt ben trenada per la defena de Borussiahs va acabar amb una passada llarga cap a Juanan, que va rematar al fons de la porteria rival. Aquest Dani Alves dóna moltes alegries quan s’incorpora a l’equip! Es notava que tot l’equip de Labroña estava picat, anant al límit en totes les jugades, i de mentres l’àrbitre anava deixant fer… fins que va arribar el gol de l’empat. Una bona jugada que Ronaldinho, amb ràbia, va enviar al pal llarg del porter fent el mític “pal-i-gol-és-gol”.

Hi havia jugadors de Borussiahs que firmaven l’empat, però Labroña estava molt cansat i no es podien descartar els 2 punts fins que es pités el final. Merens va enviar per sobre el travesser una pilota molt clara, i Robert va tenir 2 ocasions clares que l’àrbitre va interpretar dubtosament: 1er li va anul·lar un gol al reusenc per mans quan s’havia anat de 3 jugadors que li feien falta, i seguidament no va xiular un penal clar després que li passéssin la mà per la cara en una possible rematada. D’això en va pendre nota l’amic de tota la vida, el guardaespatlles, l’heroi de l’últim moment, un Jorx reciclat de lateral que va pujar a l’atac en els últims instants del partit.

Amb la ràbia acumulada, Robert se’n va anar de 2 defenses i va enviar un xut fortíssim al pal, però aprofitant el rebot per fer-li una passada a Jorx i que aquest marqués gairebé a plaer. El 2-3 pujava al marcador i Borussiahs es veia vencedor del partit… però encara quedaven 3 minuts. I Darth Jorx va aparèixer de nou. Rodri volia fer-li un passe llarg a Merens, però el nostre heroi es va endur una chepada de les maques… i tot ballant el Trencanous va entrar dins de l’àrea i va superar al porter amb un toc suau i molt precís. Potra? No ho sé, però m’han dit que a la repetició s’intueixen unes ales a l’esquena de Gras.

Finalment Borussiahs es va endur una victòria molt treballada, sofrida tant pel fred com per la dificultat del rival, que l’omple d’orgull de cara als partits que vindran al 2010. Bones festes a tots, i…. GO GO GO!!!!

Crack

JoanRa va ser un porter amb moltíssima categoria i molt segur sota pals, tot un equip nota quan té l’esquena ben coberta… i per això s’endú el galardó.

Dandy

Robert ho va donar tot, tant contra els defenses rivals com protestant amb l’àrbitre (“em fot una segada a matar i tu em pites mans!!”), i el 3er gol és 50% seu.

L’Àngel

Jorx, el salvador de la nit en els últims instants.

Premi especial: Testimonial

Mot ho va intentar, però diuen les males llengües que la vida nocturna acabarà amb la carrera esportiva d’aquest fitxatge.